Arxiu d'etiquetes: India

CRONICA 30 – I pel final … Ellora i Ajanta

Aquests ultims dies hem anat de volit per acabar de veure tot el que teniem previst de la India. La India no ens deixa de sorpendre. Ara estem asseguts al Leopold’s (bar de moda a Colaba, Mumbai) prenent l’ultim Lassi abans de marxar cap a Thailandia, i som conscients que a partir d’aquest moment encara ens sorpendrant mes. Continua la lectura de CRONICA 30 – I pel final … Ellora i Ajanta

CRONICA 29 – Kera(coco)+La (terra)= Kerala, la terra dels cocos

La nostra primera impressio de Kerala… sense impressio, ens fa tan mal el cap de la ditjosa pel.licula que posen a tot drap a l’autobús que ens porta a Munnar !!! (la frase no s’enten però es que encara ens fa mal el cap).
Sort que després de menjar i dormir una estoneta ho veiem d’un altre color: literalment verd. Muntanyes sinuoses i ondulants cobertes d’un mantell verd envolten el bullicios poble de Munnar, una Hill Station frequentada pels recent casats. Continua la lectura de CRONICA 29 – Kera(coco)+La (terra)= Kerala, la terra dels cocos

CRONICA 28 – Una pincellada de Tamil Nadu

Després de 3 mesos a la India encara hem de correr, ara entenem la gent que ve al subcontinent per 6 mesos… tot hi aixi tampoc no tenen temps de veure tota la India amb tota la seva riquesa i tots els seus contrastos. Que hi farem! Algun dia hi haurem de tornar per acabar d’explorar el Sub i l’Est d’aquest impressionant país. Tota aquesta introduccio es deguda a que de Tamil Nadu, la provincia mes rica en temples i parcs naturals del sud, nomes la podrem visitar en 3 dies. Que podem fer? Doncs anirem a Madurai que sembla una de les ciutats mes representatives i que te un temple que diuen que val molt la pena de visitar. Tambécal esmentar que no ens fara apartar molt de la nostra ruta cap a Kerala, l’altra provincia del Sud. Continua la lectura de CRONICA 28 – Una pincellada de Tamil Nadu

CRONICA 27 – Hassan, Halebid, Belur, Svaranabelgola i Mysore … Karnataka la gran desconeguda!

El dia 3 de bon mati ens traiem un gran pes de sobre, conseguim bitllets de tren per anar de Kochi a Mumbai pel dia 15 de Gener i es confirma que seran 41 hores … ja tenim hipotecats dos dies mes.
Seguint el nostre estressant planning del Sud de la India avui ens dirigim cap a l’interior de la provincia de Karnataka, on sembla ser que l’imperi Hoysala va deixar la seva emprempta.
Establim el nostre campament base a Hassan,un poble molt actiu ple de gent, on al capvespre nomes se senten el generadors electrics deguts als continus talls del sumministrament. Continua la lectura de CRONICA 27 – Hassan, Halebid, Belur, Svaranabelgola i Mysore … Karnataka la gran desconeguda!

CRONICA 26 – De campaments a l’illa de supervivientes

Dia 31 de desembre, 5:00 AM. L’autobús ens abandona enmig de Nowhere… be, de fet en un descampat on nomes hi ha un RickShow, que evidentment fara l’agost amb nosaltres per portar-nos a Palolem de nou. Aquestes hores del mati, mes val esperar i veure sortir el sol des d’una platja amb palmeres que no pas en una cruilla de carreteres enmig del no res. Continua la lectura de CRONICA 26 – De campaments a l’illa de supervivientes

CRONICA 25. Hampi, l’antic imperi dels monos

Ens ha costat definir el planning per aquest últim mes que ens queda al subcontinent, … i es que no ens en podem oblidar, la India es molt gran i a mes a mes aquí tot va molt a poc a poc. Ens hem decidit per la costa oest de Kerala, fent alguna incursió a l’interior de les províncies de Tamil Nadu i de Karnataka… en principi sembla que tindrem prous dies… tot i que no sabem amb certesa si aconseguirem bitllet de tornada des de Kochi fins a Mumbai (unes 41 hores de tren) i es que aquí el transport ferroviari esta molt sol·licitat.
Ens han parlat molt be d’Hampi, una ciutat de l’interior de Karnataka a 12 hores d’autobús de Palolem. Hi hem arribat de bon mati, i tot i estar una mica adormits la primera impressió que ens emportem des de dalt de l’autobús es molt millor del que ens esperàvem. Ens captiva un paisatge surrealista de enormes blocs de pedra rodons envoltats d’extenses plantacions de plataners.
Enmig d’aquest entorn extraordinari, que per un moment ens fa dubtar que no ens hagin abduit i estiguem a Port Aventura, s’aixequen les runes de l’antiga ciutat de Vijayanagar (coneguda actualment com la ciutat d’Hampi) que entre els segles XIV i XVI va ser la capital Hindú mes poderosa del Decan. Tan Vijayanagar com Anegondi son dues ciutats medievals emmurallades de l’època en que la zona del Decan estava dominada pels musulmans, però la influencia de la cultura Hindú present a les províncies de Kerala, Maharastra i Andra Pradesh, a conformat aquest emplaçament on pots trobar des d’un temple Jainista, a un Palau amb estables per elefants, uns enormes bazars amb kilomètriques porticades soportades per fileres i fileres de pilars, fins a una mezquita musulmana cosina-germana de la Mezquita de Cordoba, una bona dosi d’extraordinària arquitectura que encara no havíem trobat a cap racó de la India. Segons la mitologia hindú, quans els deus poblaven la Terra, Hampi era una prospera provincia governada per dos reis micos i la presencia de monos simpàtics encara ens ho recorda en tota la ciutat. Després de visitar el temple mes fascinant i gran d’aquesta petita ciutat, pugem a un petit turonet farcit de runes i temples per veure la posta de sol d’un lloc màgic. La companyia dels monos competint amb uns
francesos fent escalada ens captiva encara mes de l’espectacle on som. Continua la lectura de CRONICA 25. Hampi, l’antic imperi dels monos

CRONICA 24. No es pot ser mes hippy per Nadal

Després d’un altre accidentat vol en Royal Nepal Airlines (NOTA MENTAL: No viatjar mai mes amb RNA), aquesta vegada ens van retrassar tres cops el vol, primer havia de ser a les 3 del migdia del dia 19, després ho van postposar a les 10, al capvespre, ens comuniquen que serà a la una de la matinada, i abans d’anar cap a l’aeroport ens fan tornar a reconfirmar… sort perquè al final marxarem el dia 20 a les deu del mati. Un desastre, vaja! Continua la lectura de CRONICA 24. No es pot ser mes hippy per Nadal

CRONICA 19 – Taj Mahal – Agra

Agra es massa gran. No estem parlant d’una ciutat gran on et canses passejant-hi, sino que ni tan sols pots passejar. Kilometres de carrers per anar d’una banda a l’altre i hectareas de terrenys erms enmig de la ciutat. I en una ciutat tan gran com aquesta es on el rei mongol Sha-Jahan va fer construir la tomba per a la seva esposa preferida: el TAJ MAHAL (la dimensio de la qual es adient amb les mides de la ciutat).

Ens despertem a les sis del mati per veure com la sortida de sol es reflecteix al Taj Mahal. En arribar a la guixeta ens fem els ornis per veure si podrem sortir a dinar i tornar a entrar a la tarda per veure la posta de sol. No tan sols ens diuen que no, sino que avui excepcionalment ens fotran fora, sense indemnitzacions, a les deu del mati perquè ve no sabem quin ministre a tocar els nasos. I es clar, tot ha d’estar ben bonic i no hi poden haver intrusos. Que dius? i aquest senyor no pot venir divendres que es el dia que esta tancat i tambées laborable si el que vol es no pencar… com podeu veure l’emprenyada va ser monumental (com el Taj!). No voliem perdre un altre dia ni perdre’ns la sortida de sol, per tant, vem pagar com a tontos les 750 Rs per cap, que venen a ser unes 3000 ptes (de les antigues, que es cutre quan diuen això !). Que dius? Barato no es, i a sobre els Hindus nomes paguen 20 Rs, unes 80 ptes, això encara ens fa sentir mes impotents. En fi, gaudirem mentre duri!
Emprenyamenta a part, el Taj: espectacular, solemne, majestuos, blanc i fred… me l’imaginava mes brillant! que no mes gran, tothom diu que sembla tan petit!
Vem estar passejant amunt i avall pel jardins, per les fonts, pels bancs de marbre, però feia tan de fred que nomes s’estava be a dins del recinte de la tomba, que tot hi que era fascinant… cal passar-hi el mati? De fet, ens vem entretenir forca estona veient com els japos es feien fotos. Suposem que de ben petits ja els fan un curset accelerat de com s’han de posar. Es que s’hi posen tan be! i tots tan iguals! i de tantes maneres! i tantes fotos de cadascun! i amb tantes camares digitals! Res, que son JAPOS!
Cap a les 10 un desplegament policial retira tots els guiris. Ja ens fem de pregar ja, tothom vol fer la foto del Taj de dia i sense turistes. I HO VEM ACONSEGUIR !!! No hay mal que por bien no venga…IMG0199

CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!

Tant esforcar-nos a vigilar de no menjar el mateix i vigilar a quin local ho feiem en el casc antic d’Agra, arrel d’un timo a les assegurances per intoxicacions i … PATAM ! arribem a Delhi i en el primer lloc on anem … CAGADA PASTORET, literalment i per duplicat… CAGADA PASTORET (Mes cagada que pastoret). Després d’estar dubtant una estona de si per davant o per darrera, ens adonem que ens hem intoxicat, … i ja tenim comprats els bitllets a Nepal!… i no ens podem fer enrera. Continua la lectura de CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!

CRONICA 18 – El Bus

La ciutat d’Udaipur no esta gaire ben comunicada per tren, per això la unica solucio que tenim per anar a Agra es en autobús… un autobús de 12 hores! A varies agencies de viatges ens recomanen un autobús nocturn amb lliteres (Sleeper Bus), diuen que es una bona manera de viatjar… però això no es bellugara molt? no, no, es una agradable manera de viatjar. Doncs ok! dos bitllets per diumenge a la nit.
Quan ja hem desembutxacat els quartos hi han emes el bitllet, ens avancen mitja hora la sortida. No, no volem arribar mes d’hora a Agra ni molt menys fosc! Que hi farem, ja comencem a estar-hi acostumats… però de fet, l’unic que vem fer va ser el pressec, perquè ens van fer esperar mitja hora a que arribes EL BUS. Continua la lectura de CRONICA 18 – El Bus