CRÒNICA 39 – Illa nord o illa sud… per què ens fan triar?

Només arribar a Aukland ens adonem que ja és diferent l’illa nord…bé primer hem d’anar a buscar un cotxe de lloguer baratet dels Jucy. Un cop tenim el nostre sedant blanc, veiem que el paisatge ha canviat, hi ha molts més cotxes i Aukland no té punt de comparació amb Christchurch (totes dues, les capitals no oficials de cada illa). En principi aquí no tenim un pla massa definit (quina novetat!) però a les notícies diu que s’eviti anar cap al nord de l’illa nord doncs s’esperen pluges torrencials durant una setmana! així que tirem cap al sud, cap a Rotorua, lloc d’aigues termals, geysers i banyeres calentes a tuttiplen que ens ha recomanat el nou tiet Jordi, que va passar per aquí abans de tornar cap a casa. El lloc de dormir és curiós, entre turístic i rudimentari…

Continua la lectura de CRÒNICA 39 – Illa nord o illa sud… per què ens fan triar?

Diari de l’Aran – Christchurch

CHRISTCHURCH … (CRAISTCHARCH)

1r dia … Ja només falten 4 dies per tornar la caravana, avui és un dia molt especial perquè avui anem a recollir al tiet a Christchurch. No arribem a Christchurch fins a la tarda, perquè ahir no vam arribar a temps perquè el país és petit però hi ha tantes corves i tantes muntanyes que el camí es fa molt llarg… Ens fa molta il.lusió veure el tiet! perquè vam veure el tiet David fa molt de temps. El camí s’ha fet molt llarg i hem hagut de parar a dinar, hem continuat quan ja estàvem arribant a Christchurch. La Núria i jo estàvem molt emocionades: PER FI VEUREM AL TIET JOAN, VISCA!! Continua la lectura de Diari de l’Aran – Christchurch

CRÒNICA 38 – Costa oest i les seves petites joies

Suposo que us va quedar superclar de la crònica de la Nú, quines coses vam trobar…no?
Doncs res, unes de les coses curioses d’aquest país i úniques són uns cucs petits que fan unes teranyines a les coves i per atreure els insectes encenen el culet i així quan són molts sembla una nit estrellada… curiós no? també s’ha de dir que si es troben dos, es mengen entre ells sense cap mirament… que dius? fills del Lekter? per veure aquesta petita meravella hi ha varies coves de paganini que t’hi porten amb barca i tal… però Continua la lectura de CRÒNICA 38 – Costa oest i les seves petites joies

CRÒNICA 37 – Com sobreviure a les antípodes i no arruinar-se en el intent

Ja sabiem amb antelació que Austràlia i Nova zelanda serien dues destinacions cares però veniem mentalitzats i preparats. Tot i que al sud-est asiàtic no ens vam estar de res vam estalviar alguns calerons en previsió que el pressupost assignat pel viatge a les antípodes no seria suficient.Però veient que tot és caríssim, el menjar especialment, hem adoptat unes mesures extres per poder sobreviure i no arruinar-nos en el intent. Continua la lectura de CRÒNICA 37 – Com sobreviure a les antípodes i no arruinar-se en el intent

Diari de la Núria – la nit aspasial

Un dia bem ana a un parc ca em va caura una den i a la nit vem anar a beura als cucs da llum i era fosc i jo estaba molt amusionada perque bingues la fada de les dens. I al dia saguen bem beura als kiwis. Jo creia ca currian molt rapit i als cucs de llum las taranyinas eran uns fils blancs i en dos llocs hi havia una reina aranya ca gubarnaba al mon dals cucs de llum.
Bax pusa la den asota al cuxí i al dia saguen no bax beura cap cosa sota el cuxí però hi havia un pacet al custat dal meu cap. Bax ubriru hi havia un ninu da l’usell qiui ca li bax pusa da nom Rowi. I ara tinc 2 cumpanyes al Rowi i al Ballarí.

CRÒNICA 36 – Els passos impossibles i les glaceres perpetues… o no?

Això passa quan no et fies del GPS i segueixes l’instint:

Sortint de Moerakis, on vam trobar els ous de drac a la platja,  vam decidir que ja tocava anar cap a Wannaka…que estava prop de Queenstown però no voliem repetir carretera… – Mira Neus per aquí en el mapa, hi ha una carretera blanca que creua cap allà! i fins-hi tot podem passar per les roques elefant on van rodar escenes de la peli de Narnia!- doncs res cap allà! Continua la lectura de CRÒNICA 36 – Els passos impossibles i les glaceres perpetues… o no?

CRÒNICA 35 – Riverton, els Catlins i les ciutats del sud

Segurament mai més a la vida recordaré el poble de Riverton o si més no el seu nom, perquè va ser només un poble de passada. Però era un poble de la fí del món, d’aquest pobles que tenen tot el que se suposa que ha de tenir un poble, un cafè, una església, un centre cívic, una botiga amb una mica de tot i res en concret, una escola (si hi ha canalla) i casetes suficientment escampades però agrupades al voltant de carrers desolats on no hi corre mai ningú. Així són molts dels pobles que hem vist a la fi del món, baixets i valents per poder aguantar les inclemències i sobreviure en un entorn tant hostil. I dius què se’ls hi ha perdut a aquesta gent per aquí? Continua la lectura de CRÒNICA 35 – Riverton, els Catlins i les ciutats del sud

I encara més vallesans!!!

Doncs resulta que tots els catalans han esperat 7 mesos per trobar-nos i a sobre tots del Vallés!

Continua la lectura de I encara més vallesans!!!

Diari de la Núria- Milford Sound

Hem anat a buscar en Jordi. En Jordi és un amic de la mama i ara és amic de tots. Amb en Jordi vem estar a Queenstown i vem anar a jugar al frisbigolf. El frisbigolf es una mena de cistella i es tira el frisbi i tens totes les oportunitats que vulguis. Continua la lectura de Diari de la Núria- Milford Sound

CRÒNICA 34 – D’autocaravaning per l’illa sud

Som a Chistchurch (pronunciar això ja ens costa, seria algo com craistchaarx) ja tenim l’autocaravana-camió i ja toca posar-se en ruta. Tenim una guia de rutes per NZ, tenim aplicacions als mobils amb tots els llocs per dormir gratis i de pago, també amb les dumps stations(on es buida el popo de les autocaravanes) i el dipòsit ple… però … per on comencem? per on és millor anar? no tenim ni idea… Continua la lectura de CRÒNICA 34 – D’autocaravaning per l’illa sud