CRÒNICA 45 – L’ESCOLA

VALORACIÓ GENERAL: BÉ

Encaixar els estudis reglats en el viatge la sigut una mica complicat. Només durant el mes i mig que vam estar a l’autocaravana de NZ vam conseguir fer una rutina d’escola diària però la fórmula d’anar parant en estades llargues ens ha permès poder concentrar-nos en l’escola per després disposar de dies per poder viatjar i descobrir món sense la pressió de seguir horaris escolars.
RELACIÓ AMB CIDEAD: Amb la tutora molt bé. Sempre ha atès les nostres consultes ràpidament. Amb secretaria ja ha estat una altra història: fred, distant i sovint poc eficient (a la convocatòria de l’exàmen final només hi havia el dia i l’hora però no el lloc … aix!)
EXÀMEN FINAL: Amb nervis, com és lògic! En un despatx de l’Agregat d’Educació a New York, a la 14ena planta davant de l’Empire state … un altre gran moment del viatge a recordar per tota la vida!

L’escola ha sigut dura sobretot per la responsabilitat que implica. Molta gent ens deia que només amb el que s’aprèn pel món n’hi ha prou, i la veritat és que tenint en compte que les nenes estan a primària potser si que amb el que han après pel món en tenien prou, però nosaltres ens ho hem près més seriosament, sobretot perquè l’Aran s’havia de presentar a l’exàmen final al consulat d’España a New York. No hem pretès ni hem volgut en cap moment que se sentís condicionada per les notes (però ella és tant aplicada que ho volia fer tot perfecte) només hem volgut aprofitar els recursos didàctics de què disposàvem per consolidar coneixements per poder anar amb tranquilitat a l’exàmen. Però esclar, per fer-ho requeria temps i molta paciència, i mentrestant també hem omplert aquest temps amb la Núria. A sigut molt xulo i una gran experiència poder gaudir d’un any fent homeschooling!!!
Amb la Núria hem après a llegir i escriure (porta un embolic amb el castellà!) i a sumar i restar i aprendre les constants i les hores del rellotge i a tornar bé el canvi (ens hem currat bitllets i monedes perquè pel món dels de joguina només trobàvem $ 😉 jajajaja només em va faltar plastificar-ho !!! jajaja), però també a fer la tombarella o aprendre a relaxar-nos. Tema paciència ja és una altra història, era un dels objectius del viatge i diria que no s’ha assolit 🙁
L’Aran s’ha hagut d’aprendre la història d’España de pe a pa (mira! la cultura mai està de més i ara segur que sempre ens guanya quan juguem al trivial). I amb ella hem recordat un munt de coses: “el sujeto y el predicado, los verbos, las preposiciones y conjunciones y hiatos y diptongos y ….”
Ha sigut xulo però ha sigut dur encaixar-ho en el dia a dia del viatge. Per sort sempre hem anat trobant el moments!!!

 

8 pensaments a “CRÒNICA 45 – L’ESCOLA”

  1. Segur que han après un munt de coses en un any….i segurament no són les que es poden fotografiar.
    Quin viatge més xulo i que ràpid passa el temps! Tinc ganes de veure’ us….

  2. Felicitats a l’examinada! De ben segur que serà el seu examen favorit 😉
    Ara us toca escriure un llibre i obrir un negoci de viatges llargs en família. Se us gira feina.
    Apa, que aviat podreu tornar a tastar el pernil ibèric de gla. Nyam!

    1. El més extrany de tot és que la nota més baixa ha estat d’anglés… Quan n’ha aprés més que res més! Té un accentassu!
      Tema llibre… crec que poca gent se’l compraria atenent a les estadístiques del bloc… I organitzar viatges pels altres… Els hauriem de fer abans nosaltres i no sortirien els números… Però accepto propostes com aquestes que quan arribi m’he de posar a buscar feina!!!
      Tastar pernil ibèric d’agla? Si, les ganes les tenim… però no podrem comprar ni chopped!! Acceptem mostres gratuites!

  3. Enhorabona a la Aran !!!

    Al seu dia, quan Neus em va explicar el projecte de donar la volta al món els quatre junts, em van envair un munt d’emocions -enveja sobretot, el confesso- però també vaig pensar que calia ser molt valent per dur a terme una aventura així, i no tant pel fet de visitar molts països i conèixer tantes cultures -sinó per haver de mantenir aquestes “rutines” (escolarització de les nenes) en unes circumstàncies totalment extraordinàries. Però malgrat les dificultats, sembla que ha anat molt bé. Felicitats a tots!

    Per on segueix el viatge? Quan torneu a casa?
    Una abraçada.

    1. Bona nit Ma Angels,
      Moltíssimes gràcies pels teus comentaris, ens encanta rebre notícies de casa 🙂
      El viatge s’està apunt d’acabar …. som a New York, últim destí … arribem el dia 21 amb moltes ganes de veure a tothom!!!!
      Petons!!!
      Ens veiem aviat!!!
      Neus

  4. Molt bé familia!!!!
    Moltes felicitats pels examens!!! Quines ganes de veure-us, i de que ens expliqueu aquest any tan mogudet. Petons, abrassus i … fins aviat!!!

    1. Gràcies!!! vosaltres també ens heu d’explicar com va això petit que teniu nou, segur que també és molt emocionant!

      Nosaltres ara ja amb aquell regust amarg de que s’acaba i amb l’alegria de retrobar a tothom! En una semana dormim a casa!
      Una abraçada i fins aviat (ara si)
      Oriol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *