CRÒNICA 44 – Estudiant entre els maies mexicans

Bé, méxic tampoc estava en plans incials, ni el pla B que bescanviava Sud Amèrica per Nord amèrica, però ja se sap… improvitzar (encara que sigui poc) s’ha de fer de tant en tant. De motius en tenim… parlen castellà (que així les nenes podran interactuar una mica més fàcilment), hi ha la cultura maya que és molt interessant, hi ha platges d’ensomini(o insomni), necessitem parar un díes per preparar l’examen final de les noies i perquè no confessar-ho: ens pensàvem que era molt més barat i dic “pensàvem” expressament, doncs hi ha zones on és igual de car que USA i preus en dollars!…

però en fi, hem trobat raconets bonics, les nenes han pogut comunicar-se amb “extranys”, hem pogut estudiar tranquilament i hem recuperar un pressupost malmés que a USA se’ns havia quedat ferit. Qué més hi volem? doncs totopos amb formatge i salsa “verde”!!! perquè no dir-ho a Mèxic es menja molt millor que a USA!!!
L’entrada a Mèxic la vam fer per Mèrida, capital de l’Estat de Yucatan, bona combinació de ciutat tranquila i vols barats. Vam arribar-hi tard i el gos de les aduanes la va pendre amb la Neus … li va començara posar el morro entre la panxa i la motxilla,… amb la gràcia que li fan els gossos a la Neus! doncs res, el gos en qüestió havia ensumat el tupper brut de la truita de patates que ens havíem menjat a l’aeroport de Houston… que els de United no donen ni les gràcies per pujar als seus vols. Doncs res ensenya la carmanyola superprecintada amb paper film, que esta buida… sembla que no deixen entrar menjar tu! però al ventre si. Passat l’ensurt ens hem quedat als últims per passar aduanes i s’acaba fent molt tard. En arribar a l’hotel ens recomanen un lloc per anar sopar al costat del zócalo, hi anem, es fosc, tot tancat però tot supertranquil, llevat d’una taverna que hi deuen fer karaoke… quan arribem al lloc indicat, ens espera un carrer peatonal amb terrasses d’un parell de restaurants, uns mariachis cantant algo que sembla la cucaracha i tot de gent bevent margarites… de tan ben feta la benvinguda sembla Port aventura i tot. Quan ens posen a davant uns fantastics burritos i una Cerveza Modelo… sentim que ja som a Mèxic! ah! i que parlin castellà també! despres de 10 mesos ja podem relaxar la part del cervell que controla els idiomes… aquí a Mérida hi fem campament base uns díes, anem a visitar Uxmal, treiem el ventre de pena i acabem fent menys del que teníem planejat, però ens envaeix la mandra amb aquesta calor, la piscina a l’hotel i una ciutat que cada vespre ens té preparada una vetllada cultural, que si juego de pelota(joc tradicional maya), que si teatre al carrer, projeccions a la catedral i diumenge de mercat a menjar marquesitas, unes neules que fan al moment, farcides del que vulguis… el top és de Philladelphia amb Nutella!
Un cop explorat Mèrida, ens desplacem fins a Valladolid a una casa AirBnb també amb piscina, relativament ben ubicada i que ens permet estudiar per l’última entrega. Els dies en el nou campament base passen depressa, estudiant i amb excursions a Chichenitzá i Cobà, així com algun que altre cenote… passegem molt per Valladolid on descobrim un mercat encara ben autèntic i la calzada dels frares amb cases ben acolorides. S’està tranquil i amb pocs turistes, només vénen algunes hordes cap a la tarda amb viatges organitzats després de visitar Chichen. Abans d’abandonar Valladolid, acabem l’última entrega del cole… ara només quedarà preparar els examens finals! quins nervis i més quan els fan estudiar tot el temari de l’any complet… si això ja no és fa ni a la universitat!!! La Núria ha aprés moltes coses mentre aprenia a llegir i escriure i l’Aran…puf! fins hi tot ha hagut d’estudiar la Constitución Espanyola i l’Unió Europea! També hi celebrem el cumple de la Neus, però com diu ella – qui més qui menys es queia potes avall – res greu, algo que no ens va sentar bé al 50% del equip.
Sortint de Valladolid marxem uns dies a descansar (que no de vacances) a Tulum (veure crónica de l’Aran). Només destacar, que no farà l’Aran, que ha canviat moltíssim des de que vam passar per aquí fa 17 anys amb la Neus… només recordavem unes cabanes a la platja(que encara hi son), unes runes maies destartalades (ara són icona de la Riviera Maya) i un petit poble de pescadors (on ara hi ha una gran avinguda plena de botigues i restaurants)… encara queda algún raconet de l’antic Tulum, però pocs… ens temem que Playa Carmen serà completament irreconeixible doncs ens han dit que és el nou Cancún… ja tremolem. Efectivament després de Tulum entrem a l’urbe de Playa Carmen, aquí no hi ha rastre del que haviem vist… recordem una platja on veies arribar els pescadors amb barracudes… ara només queda una platjeta urbanitzada al costat del moll del ferry a Cozumel i la quinta avenida que es un lloc ple de botigues a l’Europea o l’Americana on els preus estan en dollars… Zaras, Hagen&Daz, Nike, Adidas, etc… es agradable passejar pels carrers peatonals però un cop has vist un tram després es tornen a repetir les botigues, sembla una cinta transportadora i que contínuament van passant les mateixes botigues… fins hi tot ens han dit que han desplazat les taqueries perquè donaven mala imatge als turistes… quins turistes! qui vol una réplica del que té a casa! en fi, globalització “para lo bueno y para lo malo”… queda algún reducte pels locals allunyat del centre, com no! Nosaltres hem vingut aquí per estudiar molt i tenir algunes comoditats extres… perquè enganyar-nos també voliem provar una pulsera “todo-incluido” però no ens n’hem reexit… en veure el plan (era un repte per nosaltres codejar-nos amb gent todo-inlcuido) i que no hem trobat cap oferta que ens convencés, ens hem “conformat” amb un apartament AirBnB en el condominio de Playacar (una urbanització amb un gran golf), on l’apartament ens dona dret a accedir a les piscines d’un hotel todo-incluido… però res més, ni dret a tovalloles tenim. En fi, ara si que els dies ens passen volant…. agafem una bona rutina d’estudiar pel matí i anar a la piscina o a passejar per la tarda. Al final no estem gaire convençuts de l’aprofundiment i maduració del temari de l’Aran… la Núria ja és una altra història, es creu que tot ho sap (que sovint és cert) però va massa de sobrada… total només ha fet que treure deus en tots els exercicis presentats fins ara.
Abans d’anar cap a New York per fer l’examen de l’Aran al consultat de New York, tornem a Mérida amb servei de bus ejecutivo, on hem deixat part de l’equipatge i perquè no dir-ho…des d’on vam trobar els vols més barats pel nostre “detour” per Mèxic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *