CRÒNICA 43 – Cities: SAN FRANCISCO i CHICAGO

Després de deixar la nostra caseta amb rodes als afores de SF ens disposem a entrar a la gran ciutat en transport públic. A los Ángeles ja vam utilitzar els autobusos, el tren i el metro, i ara a SF tornem a viatjar en tren. Tant a Los Ángeles com a San Francisco el transport públic està preparat perquè funcioni a la perfecció fins i tot tenen preparat un “voucher” per si fa falta! (bitllet especial per quan t’equivoques comprant els passatges a les màquines). Però també en ambdós casos les infraestructures estan infrautilitzades.
Pugem a un vagó bastant desangelat, força brut i amb un passatger que fa tanta pudor que ens fem creus que algú pugui olorar tant malament. Però arribem puntualment, en plena apagada elèctrica, al downtown de SF, al centre financer.
Alucinem literalment. Apareix davant nostra una ciutat de veritat … hi ha edificis alts, carrers elegantment urbanitzats i malgrat que no hi ha llum ni funcionen els semàfors tot procedeix amb normalitat ( sembla que tenim el do d’arribar als llocs en moments de crisi … perquè a Melbourne ens vam passejar carregats amb maletes i tot per carrers abarrotats de gent sortint de treballar en hora punta en una ciutat en plena crisi).
Ens encanta San Francisco! però és tant car que hem hagut de descartar la opció de llogar un apartament d’AIRBNB (que com són les coses, aquí a SF és on es va fundar l’empresa) i hem optat per un alberg, una mica destartalat on ens allotgem a la planta semisoterrani d’un d’aquests carrers amb pendent ( veiem passar a la gent caminant des de sota … quina gràcia!)
San Francisco no té res a veure amb Los Ángeles o Las Vegas … tenim la sensació d’estar més aviat en una ciutat europea … de fet quedem encandilats per l’ambient de restaurants amb terrasseta del barri italià que ens recorda molt a París o Còrsega. I descobrim que a SF es van inventar el Gely Bely i les famoses galetes de la sort. La comunitat xinesa és molt present i molt consolidada … de fet aprofitem per anar a sopar en un dels molts locals que hi ha de menjar xinès i ens deixem transportar als nostres dies a la Xina.
Però també ens ha agradat passejar pel Pier 39 descobrint un museu d’artilugis on per 1/4$ encara es pot fer funcionar alguna màquina; ens ha agradat veure tramvies i sorprendre’ns veient com els giren manualment!, creuar el Golden Gate i comprovar com pandeja quan estas al mig … mare meva qui globo vam agafar 🙁 i acostar-nos en ferry fins a Alcatraz ( a la nit no vam poder estar-nos de veure “La Roca”)
Diuen que l’activitat de Silicon Valley pel què fa a la revolució informàtica a portat a SF a ser una de les ciutats més cares del país i sembla que en comença a patir les conseqüències, però nosaltres hi hem estat de meravella!
De SF volem a Chicago el dia que fa 10 mesos que som fora de casa … de fet per efemèrides hem de dir el dia 300 coincidint amb la diada de Sant Jordi, l’hem passat a San Francisco …
De fet, anem a Chicago perquè en el planning inicial, des d’allà haviem de tornar a Forest City per recollir la 2a caravana, però malgrat que hem anul·lat aquesta opció no descartem descobrir Chicago perquè n’hem sentit parlar bé !!! i és que Chicago és un referent d’arquitectura … i jo sense saber-ho … glups!
A Chicago si que podem dir que estem en un altre món. Res a veure amb els deserts i les ciutats baixetes. Chicago és un desfici de gran arquitectura. Com a conseqüència del gran incendi del 1871 on es va destruïr tot el centre de la ciutat, quilòmetres i quilòmetres van ser reconstruïts per grans gratacels. Nosaltres vam aprofitar l’unic dia de sol per pujar a la torre Willis ( la 7ena més alta del món) i contemplar la magnificència d’aquesta ciutat bonica perquè si. I es que s’ha fet amb elegància. Al voltant del riu Chicago (no sigui que per això la ciutat es diu així 😉 )que flueix fins al llac Michigan, s’han construit majestuosos edificis que no em vull ni imaginar el manteniment 😉
Ens vam divertir reflectint-nos a la gran mongeta del parc del Mil·lenium i vem tastar les famosíssimes pizzes estil Chicago ….UHMMMM, boníssimes!!
El temps no ens va acompanyar gaire però com que estàvem en una caseta en el barri residencial d’Anderson Ville vam gaudir del comfort d’una bona calefacció i d’una bona música de jazz … aix, quines ganes de fresqueta que teniem !!!
Chicago també és una ciutat enorme. Aquí però, a diferència de SF o Los Ángeles, la gent sí que viatja en transport públic, i el metro, com en d’altres ciutats americanes discorre elevat en superfície, per això en algunes estacions hem trobat que hi ha garitos amb estufes … a l’hivern i deu fer un fred!!!

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *