CRÒNICA 41- Entrem a EEUU per Califòrnia

Ja som a USA! El viatge ha sigut llarg (11h) però el dia més (44h). Arribem a Los Angeles a quarts de quatre de la tarda. El control d’aduanes s’ha fet una mica feixuc, ja no tant pel cansament del viatge sinó per l’estona d’espera.
Fa dies que tinc una sensació extranya mentre ens preparem per anar als Estats Units. No sé perquè, però tot i que tothom ens en parla molt bé i hem vist tantes i tantes películes americanes ens preparem com quan vam anar a Xina. Vols d’entrada, de sortida, allotjaments, ESTA’s, documentació vària … A l’aduana ens fan un interrogatori més exhaustiu que no pas els xinesos i ens pregunten per l’escola de les nenes … encara no ens hi haviem trobat, però com que això del homeschooling aquí es veu que ho coneixen bé, cap problema … tot en ordre i ja hi som!!!
WELCOME TO LOS ANGELES!
Sempre he sentit dir que anar a USA és com entrar en una de les moltes pel.lícules que hem vist …i és així! No sabria dir a quina pel.lícula vam entrar nosaltres, però en alguna de suspens i acció que ens va fer estar en tensió tota l’estona … i és que a l’aeroport no vam trobar una companyia d’internet que ens oferís bones condicions i la wifi no ens va permetre connectar-nos a UBER o LYFT, total que vam acabar agafant un shuttle gratuït de l’aeroport que ens va portar fins a una terminal d’autobusos on vam agafar pels pèls el 111, que després de 8km vam deixar en una cruïlla amb Vermont Ave, per després agafar el 204 fins al Travellodge… 13 km més … Erem els més descolorits de l’autobús però va ser interessant summergir-nos de plè en aquest estat bilingüe on veniem carregats de prejudicis i vam poder veure, almenys en els usuaris del transport públic, la solidaritat amb els compatriotes i també amb els que no ho són.
A Los Angeles vam començar a prendre consciència de les dimensions d’aquest país. TOT ÉS ENORME I TOT ESTÀ MOLT LLUNY! Per tal d’aprofitar al màxim les hores de sol i passar el jet lag de la millor manera, el primer dia el vam dedicar a la decoberta de l’entorn patejant-nos tota la zona de Hollywood pujant fins al parc Griffith. Igualet, igualet que la carretera de les aigües de BCN … un camí planer per dalt la carena que porta des de l’observatori fins a les famosíssimes lletres del cartell de HOLLYWOOD. La gran diferència entre la carretera de les aigües i aquí és que quan es mira la ciutat, allà on apareix la línia d’edificis més alts que podrien ser el front marítim de BCN, pel darrera continuen kms i kms de carrers que es perden a l’horitzó …IMMENS!!

(NOTA Uri: Qui hagi jugat al GTA5 segur que li sona tot… és com estar a los Santos… t’agafen unes ganes d’obrir un cotxe i sortir a la fuga!! fins hi tot alguns carrers són idèntics i baixant de les lletres de Hollywwod  fins hi tot vaig trobar el parking on sempre es troba un cotxe d’altres prestacions…)

El moll de Santa Mònica ens va agradar molt (Vespucci Beach pels amics del GTA5). Ens va agradar tot. El famós parc d’atraccions però sobretot l’ambient de la platja. Hi ha un gran parc de musculació i està pleníssim de gent fent coses i gaudint de l’espai. En contrapartida el famós passeig de la fama i el teatre dels Òscars ens van semblar més deixats del que un pot esperar, però va estar bé anar-hi i va ser interessant veure que petites té les mans en Matt Damon en comparació als seus peus!
El viatge a EEUU l’hem dividit en diferents etapes. La 1a la farem en cotxe i motels. Durant 10 dies ens endinsarem en la cultura de la tribu dels indis navajos visitant Gran Canyon, Antilope i Monument Valley, però també vestigis de colonitzadors anglesos i espanyols.
El primer dia fem una immersió de ple a la cultura americana. Anem a visitar un poble fantasma on fins fa 4 dies encara hi vivien d’extreure de les mines … sembla que estiguem en una pel.lícula d’en John Wayne amb l’escola de “La casa de la pradera” i parem a dinar al Peggy Sue’s, un típic restaurant de carretera ambientat als anys 50. Ja estem ben motivats!!!
A partir d’aquí agafem un tram de la famosíssima ruta 66 que manté vius als pobles per on passa, ben ambientats. La veritat és que estant per aquests paratges ens preguntem perquè la ruta escollida per creuar el país d’est a oest baixava fins tant avall, però hem arribat a la conclusió després de la nostra 2a etapa que creuar-lo més amunt segurament seria massa fred, i creuant-lo pel mig toparien amb l’esvoranc del gran Canyó i les muntanyes que van des de l’estat de Nevada fins a Canadà.
Els estats de California (sud) i Arizona són realment desèrtics. Passem kms i kms sense massa res. De tant en tant hi ha algun poble on s’agrupen tots i tot … jo crec que aquí la gent es deu aburrir … tot queda tant lluny que deu fer mandra anar a qualsevol lloc 🙁  En fi, si hi viuen ben bé que hi deuen estar. Però té llocs molt bonics. Gran Canyon ens va impressionar. Magnífic! … quin esvoranc que hi ha enmig d’aquestes planúries!! i Monument Valley, tant solemne i majestuós … és preciós! Ens vam passejar per la vall dels Deus per fer-nos capaços de les dimensions d’aquestes pedres …fantàstic! I ens va agradar el HORSESHOE i el GOOSENECK meandre acord amb l’esvoranc … i ens vem embadalir amb els colors i les formes d’Antilope.
Vam pujar fins a l’estat de Utah per anar fins al parc nacional de Bryce. Ens va nevar!!! De fet sortint de Gran Canyon també ens va fer una bona nevada. Nosaltres ben emocionats i per ells tant normal. Tot i estar al desert és habitual que nevi fins ben entrada la primavera.
La 1a etapa la vam acabar a Las Vegas. Ens va agradar més del que pensàvem …és una ciutat pels adults (els nens poden passar pels casinos però no es poden aturar prop de les màquines i evidentment no les poden tocar … o sigui poden veure què fan els adults però no els hi deixen acostar …) però vam saber trobar racons que ens van fascinar a tota la família i ens ho vam passar molt bé. A Fremont Street fins i tot vam trobar un parc infantil!!!

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *