CRÒNICA 38 – Costa oest i les seves petites joies

Suposo que us va quedar superclar de la crònica de la Nú, quines coses vam trobar…no?
Doncs res, unes de les coses curioses d’aquest país i úniques són uns cucs petits que fan unes teranyines a les coves i per atreure els insectes encenen el culet i així quan són molts sembla una nit estrellada… curiós no? també s’ha de dir que si es troben dos, es mengen entre ells sense cap mirament… que dius? fills del Lekter? per veure aquesta petita meravella hi ha varies coves de paganini que t’hi porten amb barca i tal… però després que hi anés en Jordi a Te Anau i no en sortís gaire entussiasmat doncs casi que no ens feia el pes pagar els 60€ per cap… així que seguint les indicacions d’una de les free-apps vam trobar una ruta (diga-li passeig) al costat de Fox Glacier (poble) on caminant al vespre podíes veure aquests curiosos animalons… vam flipar!!! un camí entremig del bosc on s’acumulaven centenars d’aquest bitxos en les arrels dels arbres caiguts… no sabem quina pinta tenia el camí de día, ni com es veuen dins les coves… però en vam tenir de sobres i gratis! A més ens els tours organitzats no et deixen fer fotos ni res doncs diuen que els destorbes i tanquen el llum… uhm! els hi podeu dir a aquests xinesos que no fagin servir el flaix, si us plau!!! aquí obviament no hi havia ningú vigilant, però el més curiós es que no s’apagen… deuen de ser d’una altra espècie! 😉
Un altre bitxo curiós endèmic, obviament, és el Kiwi… ocell encara més estrambòtic… diriem que es com una gallina amb bec d’ós formiguer i plomes que semblem més aviat pèl que plomes. Bitxo dócil, nocturn i abans no tenia gaires depredadors, fins que va arribar l’home amb gats, gossos i pòssums… animalons que els hi agrada el kiwi (que no la fruita!)… així que mirant per internet opcions d’avistar kiwis, veus que es casi impossible… només amb tours guiats nocturns que porten un radiolocalitzador per trobar-los…uhmmmm… així tampoc ens mola i menys anant amb dos feres (per si algú no ho ha pillat són l’Aran i la Núria)… així que posats a no veure’ls de la manera que ens agrada, ens arramanguem i paguem al poble de Frank Joseph l’entrada per veure un centre de “recuperació” de kiwis, específicament de Rowis (tu, que de kiwis n’hi ha 5 tipus i els Rowis en queden realment molt poquets). Al final, el centre és més com una botiga on en un troç hi tenen una habitació a les fosques on en tenen 6… quan t’acostumes a la foscor els pots veure a menys d’un pam! Els hem parlat tan a les nenes dels kiwis que sortim emocionats de veure’ls i per sort hi pots tornar tantes vegades com es vulgui…(ara ja sabeu perquè el peluix de la Nú és diu Rowi). Pel que fa al nom de kiwi, ells el fan servir per 3 coses: el bitxo, la fruita i la gent de Nova Zelanda… la gent de NZ és diu kiwi perquè a la Segona Guerra mundial als soldats de NZ els van començar a dir Kiwis perquè és la única cosa (l’ocell) que la gent coneixia de NZ… el kiwi fruita, li van posar així per un tema comercial, doncs no són de NZ sinó de la Xina, on els hi diuen “ous peluts d’oca”, o algo així. I el més fort de tot de tot de tot, és que tots els kiwis fruita que hem trobat a Nova Zelanda… són d’Itàlia! Que ja té nassos com diu la Neus!
En fi sortint de la zona de les glaceres tropicals on ens ha emocionat més altres coses que les glaceres (bé, que reculin tant pel canvi climàtic no ens ha emocinat ens ha acollonit!)… seguim amunt per la costa fins a Hokitika… un poble on la guia no hi diu gaire res, a les apps tampoc però al final ens sorprén, tu! pel que sembla hi ha un artista local que cada any fa un concurs d’escultures a la platja amb els troncs i pals arrossegats pel mar. Ell en fa una i la gent ha de seguir el tema. Tota la platja està plena d’escultures de pals i pedres… molt xulo, a més la gent aprofita les que ja s’han caigut per fer-ne de noves… landart en estat pur! i com no ens arremanguem i ens hi passem el matí! I com fa dies que no ens dutxem bé, parem a un camping de pago per fer racons…
Nets i polits passem per les roques Pancake… no estan mal perquè vénen de pas (ja hem vist tantes coses…), però la gran estrella del lloc són uns bufadors (forats per on surt aigua de mar a xorro) que només bufen en marea alta… i com hem de fer classe, ens esperem a demà per veure’ls en el seu màxim explendor…. doncs res ni bufadors, ni pedres pancake espectaculars… sí són curioses però no feu molts kilòmetres per veure-les, ah! que venen de passada… doncs parar-hi que és gràtis!
Un cop passats els pancakes, ja tirem cap a Nelson al Nord de l’illa sud… que aquí els kilòmetres costen mooooooooolt de passar i més amb una autocaravana. Allà ens banyem a la platja, juguem a l’inmens parc del costat i admirem (o passem ràpid) d’una balena varada a la platja. Ens recorda que fa uns 10 díes, van trobar a una platja una mica més amunt unes 200 o 300 balenes embarrancades, on milers de Kiwis (humans) es van volcar per ajudar les que estaven vives… fins hi tot a les notícies deien que la gent no hi anés que ja teníen prous voluntaris. L’altra cosa que visitem és el mercat setmanal, el millor de NZ diu la guia… en fi, 5 paradetes de fruita i verdura i la resta botigues dignes del teletienda… bé, no seré tan cruel… també hi ha molts foodtrucks oferint menjar del món…. i uns durums que no els pots agafar ni amb les dues mans!!! Paradeta i cap a el parc Natural de Maliborough, un conjunt de fiords que tenen més linea de costa que la resta de l’illa sencera. Allà farem Kayak de mar i una excursió pel Charllote trail que diuen que és del milloret. Quedarà Abel Tasman pel proper cop… ja que no ens dóna més temps per fer res… hem de recollir al tiet Joan i tornar l’autocaravana, que després de 36 díes i els “apurus” que hi hem passat ja ens la sentim una miqueta nostra. TU POTS, TU POTS!

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *