CRÒNICA 36 – Els passos impossibles i les glaceres perpetues… o no?

Això passa quan no et fies del GPS i segueixes l’instint:

Sortint de Moerakis, on vam trobar els ous de drac a la platja,  vam decidir que ja tocava anar cap a Wannaka…que estava prop de Queenstown però no voliem repetir carretera… – Mira Neus per aquí en el mapa, hi ha una carretera blanca que creua cap allà! i fins-hi tot podem passar per les roques elefant on van rodar escenes de la peli de Narnia!- doncs res cap allà!

Les roques ens encanten, no per la peli, ja que la meitat de la família no l’ha vist, si no pel lloc i les roques. Estan enmig d’un camp de pastura i les ovelles hi campen tranquilament amb 3 o 4 turistes perduts com nosaltres… també passem per unes pintures rupestres i unes costelles de balena fosilitzades sense pena ni glòria… doncs res, agafem la carretera blanca… cartell de prohibit remolcs, cartell prohibit camions de nosequantes tones, la carretera es va fent estreta i en un cert punt passa d’asfalt a terra…uhmmmm vols dir que podem? el contracte de lloguer diu que res de pistes no asfaltades, una mica més endavant torna a estar asfaltat, uf! però pocs kilòmetres més tard… tornem a la pista… – no hi diu enlloc que no poguem!… just quan decidiem si passavem o no, passa una autocaravana, una mica més petita que la nostra, però una autocaravana! així que endavant! és un camió reconvertit atrotinat i amb una altra segur que no ho faríem … endavant? 45kilòmetes de corves i pista forestal per pujar al Pas de Danseys! els 4×4 ens fan senyals, ens piten i algún fa cara de facepalm mentre ens apartem perquè passin… però ara ja és massa tard! arribem al pas i les vistes són espectaculars, vaja un pas entre muntanyes amb tot desolat també estem cagats de com serà la baixada –  però la baixada per sort és més suau i desseguida s’enxampla i arribem a la civilització.. bé, civilització! un parell de pobles anclats al passat de buscadors d’or, passem nit en un dels llocs més solitaris que hem trobat… un descampat enorme, amb 4 caravanes una a cada cantonada… just perquè la barbacoa de l’autocarabana no l’olori ningú més que nosaltres. El dia següent explorem els voltants, poble de miners reconvertit, amb poca sort, en poble d’estiueig.. però com no les nenes suquen els peus amb calces a un llac enmig del no res. I som-hi cap a Wannaka falta gent!

Arribem a Wannaka, segona ciutat amb frisbie-golf i subcapital dels esports d’aventura… nosaltres amb l’intenció d’anar a fer alguna caminadeta fins un glaciar, fer una partida de frisbie-golf (ja som uns experts) i perquè no… fer-nos uns banys. Arribem a la ciutat i tot és un caos, fan una triatlon i tot està vallat i amb parkings de pago, bé, demanen la voluntat però quan no hem pagat ens han convidat a marxar… crec que no l’he acabat d’entendre i quan he aparcat ens han enviat un noi corrent a cobrar… no ho he entés, ha dit donatiu, no? en fi paguem… el més curiós es que tallen tot el poble per 4 gats i tot el día! no sé perquè no els fan correr i nedar tots junts, doncs no, cada categoria té la seva estona per fer les 3 proves… i s’allarga fins la tarda. Allà trobem dues famílies catalanes escaladores que ho donen tot per anar a escalar als llocs més bonics del món… uns entussiastes! Una de les parelles cada dany s’agafen un permís no remunerat de 3 o 4 mesos per anar a escalar… que bé s’ho munta la gent!…

El dia següent anem a la que se suposa millor caminada de migdia de l’illa sud, per veure el Rob Roy glacier. Noooooooooooo, per arribar-hi s’han de fer uns 10 kilòmetres per pista!! un altre cop no, però com som així de tossuts, anem cap allà cap a les 6 del matí no fos cas que ens trobessim alguna altra caravana per algún pas estret… res, casi arribem els primers, a part dels 20 cotxes que hi han fet nit sense estar permès. Gaudim de la caminada, però ja hem vist tantes glaceres, floretes i rius que gaudim més del camí que de les vistes. Ja descansats provem sort amb el tercer torneig NariNaN de frisbiegolf, però sense gaire èxit… el camp de Wanaka està desolat, pocs arbres i el sol aquí sense ozó ens crema el cervell… fem 9 dels 18 forats i ens retirem amb por a una insolació.

Wannaka és més tranquil i casi rural comparat amb Queenstown, sempre hi ha debat de quina és més maca i quin llac és més espectacular… maca Queestown, però si em perdo en alguna, busqueu-me a Wannaka.

Sortint de Wannaka, ens dirigim cap a la costa oest on la pluja i el fred sempre hi està a l’ordre del dia. Parem a les Blue pools (llacs naturals molt blaus), que sí, que són macos, però l’aigua gelada i les sandflies no ens deixen disfrutar-les com es mereixen. Hem explicat que són les sandflies? doncs segons la llegenda els deus van crear NZ maca i perfecte, però per recordar-nos que som mortals, ells també van crear una especie de mosca que pica i que va amb manades de 10.000… així que si no portes bon repelent millor que corris!!!

Arribem a la costa oest… i plou :'( sembla la fi del mon! de nou! les carreteres són bones però la poca inversió en ponts fa que tinguin ponts del segle passat amb només un carril, així que cada 10 o 15 kilòmetres trobes un “ONE LANE BRIDGE” a terra (pont d’un carril)… i sovint no tens prioritat. Aquí a la costa oest hi ha les dues úniques glaceres del món que desenboquen en un clima tropical a nivell del mar…. però no els queda gaire, reculen uns 100m cada any! les glaceres no tenen gaire què i menys quan només te les deixen veure a 500m.. res de tocar gel! però aquesta zona ens donarà moltes grans sorpreses… cuques de llum, escultures a la platja, kiwis i una dent pel ratolí Martí Pérez (Carme ens hem apropiat el nom que ja no necessiteu 😉 )

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *