CRÒNICA 35 – Riverton, els Catlins i les ciutats del sud

Segurament mai més a la vida recordaré el poble de Riverton o si més no el seu nom, perquè va ser només un poble de passada. Però era un poble de la fí del món, d’aquest pobles que tenen tot el que se suposa que ha de tenir un poble, un cafè, una església, un centre cívic, una botiga amb una mica de tot i res en concret, una escola (si hi ha canalla) i casetes suficientment escampades però agrupades al voltant de carrers desolats on no hi corre mai ningú. Així són molts dels pobles que hem vist a la fi del món, baixets i valents per poder aguantar les inclemències i sobreviure en un entorn tant hostil. I dius què se’ls hi ha perdut a aquesta gent per aquí? perquè hi van venir i perquè s’hi van quedar? la humanitat fa coses ben curioses!!!
De fet tota la zona dels catlins (al sud-est de la illa sud de NZ) no hi hem trobat gairebé ningú. Alguna granja i alguns vestígis de presència humana de quan els fars encara requerien del control manual per poder funcionar. Però sense que hi hagi res fascinant té un encant especial. Prats verds acompanyats de xais, boscos tropicals amb palmeres de falgueres gegants, pedres misterioses com si es tractés de presències alienígenes, cales ebruptes castigades pel mar i paratges meravellosos que ens han acollit per pernoctar.
I les ciutats. Invercagill ni fu ni fa, tot i que vam trobar un parc infantil amb gronxadors XXXL. Dunedin, especial, i porta de la península d’Otago (plena de racons i animalons), amb el carrer amb més pendent segons el llibre dels récords guinness, amb la fàbrica de xocolata que ha fet les delicies de tota la família, amb una estació de tren tant antiga com ben conservada, amb un museu amb artilugis divertits i interessants i amb uns carrers de comerços llarguíssims ( es que com que no existeixen els centres comercials dels afores tots els comerços s’han agrupat als carrers de la ciutat. Interessant des del punt de vista que es pot anar caminant a tot arreu). I Oamaru, una curiosíssima ciutat que per sort o per desgràcia sí que s’ha quedat afincada al passat. Es veu que en l’època d’explandor i de conquesta l’administració va excedir-se construint a tort i a dret buidant les arques de l’ajuntament de tal manera que no van quedar cuartos per res, ni tant sols per enderrocar els edificis que en d’altres indrets s’utilitzaren per construïr carreteres i ponts, per això un té la sensació d’estar en un decorat de pel.lícula de l’oeste o a port aventura, amb vestigis d’steampunk. En qualsevol cas va ser un lloc encantador on vam poder veure pingüins fins i tot a dins del càmping … i estàvem enmig de la ciutat!!!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *