Diari de l’Aran – Ubud i els meus 10!

Per aqui indonesia super bé, i més si passes el teu aniversari en Ubud, en una super-super villa. Amb piscina per nosaltres sols, les habitacions super grans i el menjador i la cuina a fora una terrassa…

Continua la lectura de Diari de l’Aran – Ubud i els meus 10!

CRÒNICA 20 – Bromo, mira’m però no em toquis

Una de les altres coses que té Indonesia són volcans i molts i molt actius… i després de l’experiència amb els orangutans necessitàvem més emocions fortes, així que, amb el consell savi del meu germà ( de fet feia 15 dies que hi havia anat ell) ens vam disposar a anar cap el volcà Bromo, un dels més actius del món. 

Ruta? Vam calcular l’opció tren i bus i per 4 ens sortia més a compte anar-hi amb taxi! així que ens 3h i mitja ja erem al famós Bromo… l’única pega és que al volcà li havia agafat per estar més actiu i estava en Mode perill,

Continua la lectura de CRÒNICA 20 – Bromo, mira’m però no em toquis

Diari de la Núria – Ja tinc 6 anys!!!

El dinou d’octubre vaig fe 6 anys. Astavam al clotoc. Es un vaxell de fusta on vem asta 3 dias par ana a veura urangutans a la selba. Aquells dias hi havia els tiets Emilio i al tiet Davit.

Continua la lectura de Diari de la Núria – Ja tinc 6 anys!!!

CRÒNICA 19 – Yo para ser feliz quiero un klotok!

Viatjant tant de temps hem de vigilar molt com i en que ens gastem els cuartos, però de tant en tant hem de donar-nos algun que altre luxe. Aquest cop ha estat una aventura a Kalimantan (la part Indonesia de l’illa de Borneo) per veure d’aprop (i de molt aprop)… els tiets!… si, també els tiets però els que tenim menys vistos són els homes de la selva, els orangutans… i no de qualsevol manera!

Continua la lectura de CRÒNICA 19 – Yo para ser feliz quiero un klotok!

CRÒNICA 18 – Indonesia, primer destí on el sol surt per la dreta!!!

30 dies no és un mes …. si no volem pagar visat, només ens hi podrem passar 30 dies. Com que no ens hem parat a llegir-ho bé ni un moment vam comprar els vols pensant en un mes… ara hem de comptar què ens surt més a compte si pagar el visat i l’ampliació, o bé canviar els vols. El cansament comença a fer-se notar. Altres vegades això no ens hauria passat més que res perquè ho havíem comentat, ho teniem pendent de mirar i tot i així vam tirar milles a l’hora comprar el bitllet de sortida. En fi, només són diners. Continua la lectura de CRÒNICA 18 – Indonesia, primer destí on el sol surt per la dreta!!!