Diari de l’Aran – Takayama…Un lloc molt bonic de veritat

Takayama…Un lloc molt bonic la veritat, no té grans coses, però és un lloc agradable…Vam anar en un hotel-aparament, molt guai una casa típica de Japó. Tot de tatami , shurikens i grulles de paper, però de les coses de la casa que eren xulis, eren els shurikens de plàstic i el porexpan on tirar-les eren molt divertits…(un shuriken és un objecte de lluita que feien servir els ninjes***) a més a més del super-hotel, el senyor li agradava molt la guitarra espanyola, i va anar un any a estudiar guitarra a Sevilla i el mesrte com no sabia pronunciar el seu nom li va posar Octavio, mira per on. Continua la lectura de Diari de l’Aran – Takayama…Un lloc molt bonic de veritat

Diari de la Núria – ASCURSIO A NARA

UN DIA VEM ANA A NARA A VEURA UN TEMPLA DA VUDA QUE HI HAVIA UNA COLUMNA QUE HI HAVIA UN FURAT CA PASSAVAS PAR DINS. ERA MOLT ASTRET I JO VAX PASA PER DINS. ABANS DE ARIVA AL TEMPLA HI HAVIA MOLTISIMS SERVULS I ALS I VEM DUNA MANJA: AGLANS I PLANTAS. LLAPAVAN LA MA I AVANS DA MANJARSALS VUFAVAN PER TREURA LA PURCARIA. ERA DIVERTIT PERO AM FEIA UNA MICA DA PO.

CRÒNICA 17 – JAPÓ, JAPÓ, JAPÓ !!!i

Japó, Japó, Japó … acabo de marxar i ja hi tornaria. Seria un lloc on hi podria viure? definitivament si (crec que només trobaria a faltar alguna cosa de menjar, a part de la família i els amics). Però realment és un lloc fantàstic per viure-hi. Tot funciona bé, tot està al seu lloc, net i endreçat. La convivència entre la tradició i les noves tecnologies sembla que funciona amb harmonia i el respecte a les coses i sobretot a les persones és digne d’admiració! i se’ls veu contents i feliços, suposo que tenen les seves coses com a tot arreu, i fan tot el possible perquè tot sigui agradable (potser a vegades es passen una mica disculpant-se … si plou,plou …no cal disculpar-se fins i tot per això!) I és que ens ha plogut gairebé cada dia però nosaltres hem anat fent. Continua la lectura de CRÒNICA 17 – JAPÓ, JAPÓ, JAPÓ !!!i

CRÒNICA 16 – Hong Kong, ens convé un recés…

Mentre preparàvem la ruta, i quan la Neus em va dir que perquè no passàvem uns dies a Hong Kong, vaig pensar que les urbes  de compres grans no ens fan massa el pes… al principi li vaig dir que sí, pensant ja ho repassarem… després d’uns dies quan ja havíem de comprar els bitllets d’avió vaig fer confiança (com no!). Jo de Hong Kong només coneixia els neons, compres barates i en Bruce Lee.

Continua la lectura de CRÒNICA 16 – Hong Kong, ens convé un recés…

Diari de la Núria – El parc de l’oceà!

AVUI ES UN DIA ASPASIAL ANEM A OSEANS PARC. DIUAN EL PAPA I LA MAMA QUE VAUREM MOLTS ANIMALS DAL MAR.

AL PRIMER ACUARI HI HAVIA TAURONS I PEXUS I EL PEX MARTELL I EL TAURO SERRA I EL PEX MANTA. Continua la lectura de Diari de la Núria – El parc de l’oceà!

CRÒNICA 15 – Mandarines … o paranoies de la Xina

I ja està, 30 dies a Xina no dónen per gaire. Vam descartar la doble entrada de visat perquè pensàvem que Xina seria molt més car i per climatologia ja ens anava bé sortir a mitjans de setembre per continuar la nostra ruta pel sudest asiàtic. Una de les millors opcions per sortir-ne era via Hong Kong ja que com a “hub” ens anava perfecte per volar a Japó baratet. Continua la lectura de CRÒNICA 15 – Mandarines … o paranoies de la Xina

Diari de l’Aran – WoW!! Window of the World (Shenzhen)

Avui, 14 de setembre, és un dia especial, anem a un parc d’atraccions on hi han multíssims llocs del món, i vam anar amb metro, la sortida era la piràmide del museu del Louvre de Paris. L’entrada era una font gegant, on hi havia el David de Michelangelo de Itàlia i estatues mayes, entre d’altres. Al principi, ens pensàvem que estava tancat, perquè no hi havia cap visitant, però no! a dins vam trobar un gran escenari ens vam parar a una ombra per mirar el mapa, perquè aquell día feia una calor… Continua la lectura de Diari de l’Aran – WoW!! Window of the World (Shenzhen)

CRÒNICA 14 – Entre els cims càrstics en bicicleta… i maquinina

Després de passar un parell de dies als bancals d’arròs de la columna del drac al poble de Dazhái ens dirigim al sud a la ciutat de Yángshuò. En fem el nostre campament base per 5 nits ( i 6 dies com diu la Nú). Continua la lectura de CRÒNICA 14 – Entre els cims càrstics en bicicleta… i maquinina

CRÒNICA 13 – Els bancals d’arrós i el meu pollo al bambú

Un dels altres objectius d’anar a Guilin era anar als bancals d’arròs més espectaculars del món.. si, si, aquí tot és el més del món. Doncs sortint de Guilin a mà esquerre hi trobareu una vall on els habitants de 3 ètnies diferents s’han proposat des de fa molts segles fer els bancals d’arròs en les vessants més pendents que van trobar… bé, explicat així sembla una mica fet a propòsit però no, resulta que és on vivien i era la seva manera de poder menjar. Continua la lectura de CRÒNICA 13 – Els bancals d’arrós i el meu pollo al bambú