CRONICA 41 – Jet Lag

31 marc -> ens toca llevar-nos aviat perquè l’avió surt a les 10 del matí de Sydney direcció Santiago de Chile. Com sempre hem anat a dormir tard … ja dormirem a l’avió.
Ens arrosseguem per l’aeroport de Sydney per malgastar els últims 25$ australians … que en un aeroport no donen per gaire. A l’avió ens informen que farem parada a Auckland després de 2,5 hores de vol, temps suficient per veure una película en castellà…bé Matrix, no … Continua la lectura de CRONICA 41 – Jet Lag

CRONICA 40 – The Gang & Melburne

(Pendent de transcripció del diari)

Continua la lectura de CRONICA 40 – The Gang & Melburne

CRONICA 39 – El cor d’Australia!!!

Envoltat de quilometres i quilometres de desert vermell (nothing, nothing com va dir l’Adam i es que realment no hi ha res de res, nomes sorra vermella i algun arbust) aterrem a l’aeroport d’Alice Spring … no es el cor de la ciutat sino la ciutat del cor del territori (nom comu amb el que els australians anomenen l’estat de Northern territory). Continua la lectura de CRONICA 39 – El cor d’Australia!!!

CRONICA 38 –(Pendent)

CRONICA 37 – Nena, si vols salvar el “pelleju”… posa’t a remar!!!

Com que tenim 3 turmells de 4 de baixa, dos per culpa de múltiples picades de mosquits i sandflies (mosques de sorra) i l’altre per culpa d’una surfeira buenorra, decidim que avui no caminarem, i mes xulos que un ‘ochu’ anirem remant amb kayak al parc nacional Great Sandy (Cooloola).
La mestressa dels caiacs, amb uns pectorals que-te-cagas, ens deu haver vist molt forçuts i ens ha recomanat la ruta cap al parc creuant el llac Cootharaba des de Boreen Point. Res, nomes son 7 Km per creuar el llac i després gaudir del paísatge tot remuntant el riu.
Les indicacions son clares: 2a senyal vermella dirigir-se cap a la senyall verda que indica la desembocadura del riu. Continua la lectura de CRONICA 37 – Nena, si vols salvar el “pelleju”… posa’t a remar!!!

CRONICA 36 –(Pendent)

Falta la transcripció del diari)

Continua la lectura de CRONICA 36 –(Pendent)

CRONICA 35 – Outback: Chillagoe & Uranda

A Australia tot el que s’allunya mes de 100 km de la costa ja ho anomenen el desert interior, i de fet es una definicio forca encertada.
L’escassa poblacio de l’Outback es dispersa entre ranxos, camps de pastoratge i rierols farcits de cocodrils tal com indiquen les senyals.
Les carreteres estan asfaltades a l’atzar … de tant en tant trobes 4 km asfaltats sense motiu aparent i les carreteres nacionals tenen nomes mig carril asfaltat i la resta es de sorra. Amb aquestes condicions viaries qualsevol s’endinsa cap a l’interior sense un 4×4 i una radio de llarga distancia, doncs aqui a la que cauen quatre gotes tot queda enfangat i et pots quedar setmanes incomunicat…. Però això no ens ha espantat i nosaltres ens hem acostat fins a Chillagoe. Continua la lectura de CRONICA 35 – Outback: Chillagoe & Uranda