CRONICA 26 – De campaments a l’illa de supervivientes

Dia 31 de desembre, 5:00 AM. L’autobús ens abandona enmig de Nowhere… be, de fet en un descampat on nomes hi ha un RickShow, que evidentment fara l’agost amb nosaltres per portar-nos a Palolem de nou. Aquestes hores del mati, mes val esperar i veure sortir el sol des d’una platja amb palmeres que no pas en una cruilla de carreteres enmig del no res. Continua la lectura de CRONICA 26 – De campaments a l’illa de supervivientes

CRONICA 25. Hampi, l’antic imperi dels monos

Ens ha costat definir el planning per aquest últim mes que ens queda al subcontinent, … i es que no ens en podem oblidar, la India es molt gran i a mes a mes aquí tot va molt a poc a poc. Ens hem decidit per la costa oest de Kerala, fent alguna incursió a l’interior de les províncies de Tamil Nadu i de Karnataka… en principi sembla que tindrem prous dies… tot i que no sabem amb certesa si aconseguirem bitllet de tornada des de Kochi fins a Mumbai (unes 41 hores de tren) i es que aquí el transport ferroviari esta molt sol·licitat.
Ens han parlat molt be d’Hampi, una ciutat de l’interior de Karnataka a 12 hores d’autobús de Palolem. Hi hem arribat de bon mati, i tot i estar una mica adormits la primera impressió que ens emportem des de dalt de l’autobús es molt millor del que ens esperàvem. Ens captiva un paisatge surrealista de enormes blocs de pedra rodons envoltats d’extenses plantacions de plataners.
Enmig d’aquest entorn extraordinari, que per un moment ens fa dubtar que no ens hagin abduit i estiguem a Port Aventura, s’aixequen les runes de l’antiga ciutat de Vijayanagar (coneguda actualment com la ciutat d’Hampi) que entre els segles XIV i XVI va ser la capital Hindú mes poderosa del Decan. Tan Vijayanagar com Anegondi son dues ciutats medievals emmurallades de l’època en que la zona del Decan estava dominada pels musulmans, però la influencia de la cultura Hindú present a les províncies de Kerala, Maharastra i Andra Pradesh, a conformat aquest emplaçament on pots trobar des d’un temple Jainista, a un Palau amb estables per elefants, uns enormes bazars amb kilomètriques porticades soportades per fileres i fileres de pilars, fins a una mezquita musulmana cosina-germana de la Mezquita de Cordoba, una bona dosi d’extraordinària arquitectura que encara no havíem trobat a cap racó de la India. Segons la mitologia hindú, quans els deus poblaven la Terra, Hampi era una prospera provincia governada per dos reis micos i la presencia de monos simpàtics encara ens ho recorda en tota la ciutat. Després de visitar el temple mes fascinant i gran d’aquesta petita ciutat, pugem a un petit turonet farcit de runes i temples per veure la posta de sol d’un lloc màgic. La companyia dels monos competint amb uns
francesos fent escalada ens captiva encara mes de l’espectacle on som. Continua la lectura de CRONICA 25. Hampi, l’antic imperi dels monos

CRONICA 24. No es pot ser mes hippy per Nadal

Després d’un altre accidentat vol en Royal Nepal Airlines (NOTA MENTAL: No viatjar mai mes amb RNA), aquesta vegada ens van retrassar tres cops el vol, primer havia de ser a les 3 del migdia del dia 19, després ho van postposar a les 10, al capvespre, ens comuniquen que serà a la una de la matinada, i abans d’anar cap a l’aeroport ens fan tornar a reconfirmar… sort perquè al final marxarem el dia 20 a les deu del mati. Un desastre, vaja! Continua la lectura de CRONICA 24. No es pot ser mes hippy per Nadal

CRONICA 23 – Dins la jungla, terrible jungla … Chitwan!

Dilluns a tres quarts de 7 del mati un cop asseguts als seients corresponents dalt de l’autobús que ens ha de dur al Royal Chitwan National Park, ens comuniquen que tot hi que no hi ha vaga avui, cap vehicle de transport public circulara en direccio Terai. El conficte amb el Mahoistes esta a l’ordre del dia. Tot i que el bus es turistic no se la volen jugar a que els hi cremin l’autobús. Ens asseguren que dema no hi haura problemes. Molt be! see you tomorrow…
Dimarts a tres quarts de 7 del mati, de moment tot es igual que ahir, asseguts als nostres seients amb la motxilla carregada però a les 7 en punt l’autobús arrenca… cofois i contents ens n’ananem cap a Chitwan. Continua la lectura de CRONICA 23 – Dins la jungla, terrible jungla … Chitwan!

CRONICA 22: Especial Pont de La Immaculada – Trekking Pels Himalayes !!!

IMG0185Diumenge 7 de desembre a les 6:30 del mati ens disposem a encabir-nos de nou a un autobús que ens portara al punt inicial del nostre trekking. La durada del trajecte es incerta: la guia diu que son 8 hores, a la guixeta posa 10 hores i una pamplonesa ens diu que son 12. Però si nomes son 137 Km !!!!!
Al final han estat 14 hores parant oficialment nomes 30 minuts per dinar. Però no hem anat a 10 Km/h, sino que la lentitud ha esta deguda als nombrosos controls militars a que estan sotmesos els nepalis d’enca que els maoistes es van sublevar contra el pacte de govern. Continua la lectura de CRONICA 22: Especial Pont de La Immaculada – Trekking Pels Himalayes !!!

CRONICA 21 – La vall de Kathmandu

Després del nostre enlluernament de Kathmandu i d’haver recuperat la nostra flora intestinal, ens disposem a explorar la vall de Kathmandu.
Prenem un primer contacte amb la Durbarh Square de la capital nepali, que ve a ser la placa del poble del centre historic. Al centre de la placa hi ha el palau reial d’obra vista de l’epoca medieval (newari)que s’ha anat ampliant segons modificacions dels diferents monarques. Al igual que el palau, a la placa del voltant han crescut com bolets temples i templets. Els temples a l’estil pagoda de 2 i 3 pisos cadascun encomenats a la multitud de deus que pregona l’hinduisme (ganesh, shiva, vishnu, …) aixi com tots els seus portadors (garuda & Cia).

Aquesta estructura de placa es repetira a tots els pobles de la vall amb mes o menys solemnitat.
Per passejar per la Durbarh Square s’han de pagar 200 NRs per persona i dia, però et pots fer gratuitament el passi de temporada (amb foto i tot perquè el guiri manguis no se’l pugui canviar ).
Després de Kathmandu el primer poble que visitem es Patan. Hi arribem amb un tempo electric, una especie de furgo-camioneta on encabeixen 10 persones al darrera asseguts en 2 bancs i que no se’n va fins que no esta ple. Un practic mitja de transport però lent; Patan esta a 2 Km i vem trigar mes de 3/4 d’hora.
Patan es la ciutat que te la DURBARH MES BONICA, potser per les guirnaldes vermelles que pengen de cadascuna de les teuladetes dels temples. A Patan ho tenen ben muntat, han organitzat un joc de pistes pels carrerons de la ciutat que et permeten descobrir racons entranyables … i com no, nosaltres com a bons esplaieros, a jugar !!!
De tornada a Kathmandu descobrim una tranquila placa amb una estupa al centre. Una placa que hem fet nostra perquè ens hi sentim com a casa, podem seure i veure passar gent. Això realment si que es una cinta transportadora!, tothom dona voltes a l’estupa de budha mentre preguen. Ara passa una dona, ara un monjo, ara torna a passar la senyora, ara el monjo passa amb un amic. Ens hi hem passat tota la tarda …
Al dia seguent decidim que toca visitar l’estupa dels monos i de fet no sabem perquè, per que no es la mes algo, o potser si, ES LA MES MONA. Després de 365 esglaons en vertical i rodejats de monos i tenderetes de souvenirs arribem esbufegant a l’esperada estupa. L’ull de buda ens esta mirant !!! però es igual, nosaltres no parem de fer-li fotos amb la nova camara digital que s’ha autorregalat l’Uri pel seu aniversari.
Al migdia ens acostem a Pashupatinath. Es un lloc sagrat, de fet es el lloc escollit pels hinduistes nepalis per a ser incinerats.Es una barreja de Montserrat i el cementiri de Collserola. No sabem perquè essent un lloc tant especial, com pot ser que en facin un lloc turistic, fins i tot et fan pagar entrada i hi ha guies. Potser es molt enriquidor coneixer diferents cultures i diferents religions, però hi ha coses tant personals i trascendentals que no cal fer-ne un espectacle. Això si, amb respecte. De fet la visita a Pashupatinath ens ha servit per acabar de decidir que no anirem a Varanasi.
Xino xano ens arribem a Bonath, L’ESTUPA MES GRAN de Nepal …. per tant tambéhi ha la cinta transportadora mes gran de Nepal. Suposem que hem arribat a l’hora de la pregaria. Centenars de persones donen voltes a la inmensa estupa. Es impressionant.
Finalment ens queda pr visitar LA CIUTAT MEDIEVAL MES ANTIGA … Bhaktapur.
Es curios, les nostres ciutats medievals son de pedra i envoltades de muralles. Aqui son ciutats d’obra vista, tan les cases, com les teulades, com els carrers … Per tot arreu esta ple de temples i estupes, al mig del carrer o a dins dels patis. El mes impressionant es el temple de Nyatapola amb els seus 5 pisos coronats cadascun d’ells amb la seva respectiva teuladeta. El temple esta custodiat per dos germans que diuen que eren gegants. A sobre d’ells hi ha 2 elefants, que segons explica la llegenda tenen 10 vegades mes de forca que els germans que estan a sota i aixi, amb la mateixa proporcio de forca, trobem 2 tigres, 2 grifos i a dalt de tot els Deus.
El mateix dia a la tarda vem anar AL LLOC DE PEREGRINATGE MES ANTIC DE NEPAL; Changu Narayan. Molt maco, però ja estem una mica empatxats de temples i templets i estupes i estupetes i sobretot DEL MES ALGO DE NEPAL !!!!
Abans de tornar a Kathmandu tastem el famos “jujudhau”,que vol dir el rei dels iogurts, amb l’esperanca que ajudi la nostra flora … Prou bo, però car.

CRONICA 19 – Taj Mahal – Agra

Agra es massa gran. No estem parlant d’una ciutat gran on et canses passejant-hi, sino que ni tan sols pots passejar. Kilometres de carrers per anar d’una banda a l’altre i hectareas de terrenys erms enmig de la ciutat. I en una ciutat tan gran com aquesta es on el rei mongol Sha-Jahan va fer construir la tomba per a la seva esposa preferida: el TAJ MAHAL (la dimensio de la qual es adient amb les mides de la ciutat).

Ens despertem a les sis del mati per veure com la sortida de sol es reflecteix al Taj Mahal. En arribar a la guixeta ens fem els ornis per veure si podrem sortir a dinar i tornar a entrar a la tarda per veure la posta de sol. No tan sols ens diuen que no, sino que avui excepcionalment ens fotran fora, sense indemnitzacions, a les deu del mati perquè ve no sabem quin ministre a tocar els nasos. I es clar, tot ha d’estar ben bonic i no hi poden haver intrusos. Que dius? i aquest senyor no pot venir divendres que es el dia que esta tancat i tambées laborable si el que vol es no pencar… com podeu veure l’emprenyada va ser monumental (com el Taj!). No voliem perdre un altre dia ni perdre’ns la sortida de sol, per tant, vem pagar com a tontos les 750 Rs per cap, que venen a ser unes 3000 ptes (de les antigues, que es cutre quan diuen això !). Que dius? Barato no es, i a sobre els Hindus nomes paguen 20 Rs, unes 80 ptes, això encara ens fa sentir mes impotents. En fi, gaudirem mentre duri!
Emprenyamenta a part, el Taj: espectacular, solemne, majestuos, blanc i fred… me l’imaginava mes brillant! que no mes gran, tothom diu que sembla tan petit!
Vem estar passejant amunt i avall pel jardins, per les fonts, pels bancs de marbre, però feia tan de fred que nomes s’estava be a dins del recinte de la tomba, que tot hi que era fascinant… cal passar-hi el mati? De fet, ens vem entretenir forca estona veient com els japos es feien fotos. Suposem que de ben petits ja els fan un curset accelerat de com s’han de posar. Es que s’hi posen tan be! i tots tan iguals! i de tantes maneres! i tantes fotos de cadascun! i amb tantes camares digitals! Res, que son JAPOS!
Cap a les 10 un desplegament policial retira tots els guiris. Ja ens fem de pregar ja, tothom vol fer la foto del Taj de dia i sense turistes. I HO VEM ACONSEGUIR !!! No hay mal que por bien no venga…IMG0199

CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!

Tant esforcar-nos a vigilar de no menjar el mateix i vigilar a quin local ho feiem en el casc antic d’Agra, arrel d’un timo a les assegurances per intoxicacions i … PATAM ! arribem a Delhi i en el primer lloc on anem … CAGADA PASTORET, literalment i per duplicat… CAGADA PASTORET (Mes cagada que pastoret). Després d’estar dubtant una estona de si per davant o per darrera, ens adonem que ens hem intoxicat, … i ja tenim comprats els bitllets a Nepal!… i no ens podem fer enrera. Continua la lectura de CRONICA 20 – De Delhi a Kathmandu … un viatge en mal estat!