CRONICA 18 – El Bus

La ciutat d’Udaipur no esta gaire ben comunicada per tren, per això la unica solucio que tenim per anar a Agra es en autobús… un autobús de 12 hores! A varies agencies de viatges ens recomanen un autobús nocturn amb lliteres (Sleeper Bus), diuen que es una bona manera de viatjar… però això no es bellugara molt? no, no, es una agradable manera de viatjar. Doncs ok! dos bitllets per diumenge a la nit.
Quan ja hem desembutxacat els quartos hi han emes el bitllet, ens avancen mitja hora la sortida. No, no volem arribar mes d’hora a Agra ni molt menys fosc! Que hi farem, ja comencem a estar-hi acostumats… però de fet, l’unic que vem fer va ser el pressec, perquè ens van fer esperar mitja hora a que arribes EL BUS. Continua la lectura de CRONICA 18 – El Bus

CRONICA 17 – Udaipur, mon amour!

Tenim tan bones referencies d’Udaipur que decidim que sera un bon lloc per descansar-hi. Al tranquil barri de Hanuman Gath descobrim un coqueto hotel a la vora del llac. L’habitacio-suite te una fantastica galeria sobre l’aigua, on hi ha una zona de descans amb catifes i coixins. Ja ho hem decidit, el dia que tinguem una casa gran farem una sala d’estar com aquesta, on ben ajeguts poguem contemplar les diapositives del viatge tantes vegades com volguem. Continua la lectura de CRONICA 17 – Udaipur, mon amour!

CRONICA 16 – Jaisalmer, una ciutat que comenca a adonar-se de la devallada de turistes extrangers

No ens ve gens de gust que ens avassallin els pesats de torn amb els hotels, els tours i demes. Les guies diuen que Jaisalmer son pitjors que una plaga de llagostes, aixi doncs que “ni cortos ni perezosos” decidim anar i tornar amb el tren nocturn de les 11 i passar el dia a Jaisalmer.
Dit i fet, a les 5 en punt del mati arribem a l’estacio i com no, ja ens esperen. Finalment acabem al taxi del senyor simpaties, que condueix sense llums per una barriada que sembla de la postguerra, on a l’hora que es no han posat ni els carrers, ni tenen intencio de posar-los. Això si, quan es fa de dia la ciutat daurada llueix amb una gran resplendor. Continua la lectura de CRONICA 16 – Jaisalmer, una ciutat que comenca a adonar-se de la devallada de turistes extrangers

CRONICA 15 – Jodhpur, la ciutat blava tirant a descolorida

Encara amb el cul escaldat agafem un tren de rodalies amb el seients de fusta direccio Jodhpur, la ciutat blava.
Teoricament nomes els brahmans (mosens de l’hinduisme) poden pintar casa seva de color blau, però vist que el tema colors ven molt al Rajasthan entre el turistes, ara un 75% de les cases del casc antic son de color blau. Altres teories diuen que va be contra els mosquits. Tan se val, la questio es que t’has d’enfilar dalt del Fort per veure “l’encantadora” ciutat blava. Continua la lectura de CRONICA 15 – Jodhpur, la ciutat blava tirant a descolorida

CRONICA 14 – Camel Safari – Bikaner

Ens han dit que a Jaisalmer la plaga de turistes de safari pel desert no et deixa veure les dunes, aixi doncs nosaltres decidim d’aventurar-nos a Bikaner, i no dos dies com tothom aconsella, ho provarem amb tres, doncs el carro de suport ens fa pensar que no quedarem escaldats… res mes lluny de la realitat. De bon mati, a quarts de vuit… camel breakfast… comencem amb unes torrades amb melmelada i un parell de platans per cap. Sense perdre ni un minut ens carreguen d’alt d’un jeep ben apretujats juntament amb dos holandesos, dues eslovaques, el guia, el xofer i el jefe… cap al temple de les rates. Continua la lectura de CRONICA 14 – Camel Safari – Bikaner

CRONICA 13 – Shekhawati i les seves Havelis

7 de novembre de 2003. De bon mati ens acomiadem de l’exquisit esmorzar “ALL YOU CAN EAT” amb macedonia de fruites, iogurt amb cereals, pancakes de mel, torrades amb melmelada… com ho trobarem a faltar!
A les 11 en punt ens embotim a l’Express d’Ajmer a Nawalgarh… que després de passar-hi 7 hores vem arribar a la conclusio que era express perquè parava expressament a tots els pobles per on passavem. Com molts d’altres viatges que hem passat un dia sencer dalt de l’autobús, es converteix en una jornada inoblidable. Continua la lectura de CRONICA 13 – Shekhawati i les seves Havelis

CRONICA 12 – Qui s’afeita a la India es perquè vol !!!

Quinze anys afeitant-me solet i aqui a la India he descobert el plaer de que t’afeitin. Portava ms de tres setmanes sense passar-me la gillette i la barba ja feia por, aixi que m’he decidit a provar un del famosos barbers hindus. Segons la guia, una experiencia inoblidable que ja puc corraborar.
De bon mati li hem preguntat al recepcionista de l’hotel on era el millor lloc per afeitar-se i suposem que ens ha enviat on va ell, doncs de guiris no se’n veia cap i el barber de parlar angles menys. Primer de tot ha costat fer-li entendre que volia una perilla sense bigoti (un new look) i després dir-li que volia una fulla d’afeitar nova. Continua la lectura de CRONICA 12 – Qui s’afeita a la India es perquè vol !!!

CRONICA 11 – Una tarda al circ !!!!

Si l’espectacle de magia ens va deixar bocabadats, la tarda de circ ens va deixar cor-presos

CRONICA 10 – Pushkar – Camel Fair 2003

IMG0131Encara no sabem quin dia exactament comencava. Nosaltres per si de cas vem venir-hi el dia 1 de novembre i de fet els camells ja jeien tots pel voltant del poble de Pushkar. Sembla ser que la fira dels camells es del dia 1 al dia 4 i a partir del 5 comenca la fira de mostres de bestiar en general, la fira d’activitats culturals, la fira d’atraccions i la fira de les activitats preparades per als turistes. Continua la lectura de CRONICA 10 – Pushkar – Camel Fair 2003